No se quin es el camí a seguir
com puc saber si el destí està escrit
no se si val la pena seguir endavant
si no pots saber on aniràs a parar
Mai saps que creure’t de tot el que t’estan dient
si no pots saber si realment es cert
per on s’ha de seguir per arribar a creure en un mateix
si tot es tan incert que no t’atreveixes a fer ni un pas endavant
Dubtes
dubtes de tot
no saps qui ets no saps on vas
no saps com continuar
I es que no t’entens, no et comprens
et mires al mirall
no hi veus a ningú de qui volies haver estat
de qui havies confiat, de qui havies somiat ser
i entens perquè…
Dubtes
dubtes de tot
no saps qui ets no saps on vas
no saps com continuar
Mil Cds robats al pryca
mil canuts fumats al carrer
mirades a la policia
pintades a les parets
Mil amics. Mil companyies
borratxeres per recordar
sempre amb el canut de maria
i es que sempre vas fumat
Aquell es el noi jove rebel
aquell es el noi jove rebel
aquell es el noi jove rebel
aquell que sempre es passa pel cul la llei
al cap mil ideologies
el Che Guevara penjat a la paret
actues sempre amb la sang freda
per saltar-te el que marca el poder
Ho envies tot a la merda
la gent et diu que estàs penjat
sempre amb el canut de maria
i es que sempre vas fumat
Aquell es el noi jove rebel
aquell es el noi jove rebel
aquell es el noi jove rebel
aquell que sempre es passa pel cul la llei
Dimonis interns
clavats a la seva ment
el foc al cor cremava massa,
s’estava en flames
no podia aguantar més
va decidir marxar per sempre
ho va abandonar tot
No va dir adéu, tampoc
s’havia d’acomiadar
no hi havia ningú que se l’estimes
potser si a l’altre mon
Va agafar l’arma amb força
I es va apuntar al cap
Va descansar per sempre més
No tornaria a obrir els ulls
Dimonis interns
marxant a la força
ja no tenien lloc on anar a fer mal
el foc es va apagar d’un cop
el cor va deixar de cremar
va decidir marxar per sempre
ho va abandonar tot
No va dir adéu, tampoc
s’havia de despari
no hi havia ningú que se l’estimes
potser si a l’altre mon
Va agafar l’arma amb força
I es va apuntar al cap
Va descansar per sempre més
No tornaria a obrir els ulls
Estic mort
socialment parlant
soc incapaç de progressar
No vull escoltar a ningú
que em digui que he de fer
deixeu-me tranquil
tampoc m’entendreu
No soc ningú
No soc ningú per ningú
No vull passar pel camí
que ha marcat la societat
no tinc perquè seguir les normes
que segueix un ser considerat normal
tan sols perquè va a corrent
No soc ningú
No soc ningú per ningú
No em cal cridar,
no hi ha ningú a l’altre costat
preo m’és igual,
tampoc tinc res a dir
La meva vida no val per res
la meva ment ja no em serveix
ser asocial tancat, sol en un
racó d’aquesta habitació
drogat i marcat
No se quin es el camí a seguir
no se a quin forat està la llum
desconcertat, sense aixecar el cap
sense saber qui serè demà
Però més igual
jo seguiré volant
Però més igual
jo seguiré drogat
El cos ja no pot aguantar més
però jo encara m’en seguiré fotent
mai en tinc prou, sempre en vull més
drogat i marcat
Ja n’estic fart sentiments frustrats
no hi puc fer res, tampoc em serveix
desconcertat sense aixecar el cap
sense saber qui seré demà
Les llums il·luminen la pista de ball
tota la gent aprofita per foter-se pet
la musica sona i fica al cap
porta tota la nit alimentant el moviment
el rellotge ja marca les set
el dj està cansat i comença a plegar
No
no pot ser
Ja
ha arribat el moment
ens anem a una rave que obre a les set
tenim de sobres per aguantar fins al dia següent
quan l’ambient està al màxim nivell
corre el rumor que algú acaba d’arribar
com sempre tenen ganes de molestar
es la bofia que ha vingut a fer-nos plegar a fer-nos marxar
No
no pot ser
Ja
ha arribat el moment
I es que no tinc cap lloc on anar
No
no pot ser
Ja
ha arribat el moment
Ell es l’home sense nom
no sap com es diu
i es que viu en un mon de foscor
mai no ha vist la llum, no sap com es el sol
i es que ell si que existeix,
però no ho sap ningú ni ell mateix
sol coneix el mal, la por i el dolor
Però ahir va sortir al mon
li van posar un nom
però quan va obrir els ulls
i va mirar va dir:
Jo soc l’home sense nom
no se com em dic
i es que vull viure en un mon de foscor
on no existeixi la llum
on no es vegi el sol
no vull sortir fora a de mi
no em fa falta pas, ja estic be així
no em cal viure ni tampoc ser algú
Perquè ahir vaig sortir al mon
em van posar un nom
però quan vaig obrir els ulls
i vaig mirar:
Home sense nom
Home sense guerra
Home sense historia
Home sense histèria
No ho volies fer
no vas tancar els ulls
ho vas acabar fent
i et va fascinar
No podies passar ni una nit
sense ella al teu costat
la vas arribar a estimar
tant com l’has arribat a odiar
I et vas quedar atrapat
el teu cos, la teva ment es van tenyir de blanc
ja hereu dos que anàveu agafats de la ma
però sempre acabava ella dominant
T’estaves destruint a consciència
tu i el teu voltant anava canviant
l’esperit va marxar del cos
i et va abandonar
I et vas quedar atrapat
el teu cos, la teva ment es van tenyir de blanc
ja hereu dos que anàveu agafats de la ma
però sempre acabava ella dominant
Acabava dominant
acabava amb mi
acabava amb la meva vida
acabava amb el meu esperit
Els avions del foc ja han arribat
les sirenes ja han despertat
a tota la població
Els nens han començat a cridar
la mort ha començat a voltar
per els carrers de la ciutat
A les cases els ha tocat
un final anticipat per el foc
per les ganes de destrucció
Gent al terra dels carrers buits
sang per tot arreu
bales clavades als sentiments de la gent
Buscaré
la llibertat
no caure
a les vostres mans
A les vostres mans
no caure a les vostres mans
buscaré la llibertat
Encara tens l’olor de fum del dia abans
ja saps perquè no et trobes be
Es que sempre de farra
et flipa el que hi pots trobar
aquí et pots fotre el que vulguis
que ningú et girarà el cap
Saps que no es bo
ni pel cos ni pel cap
però això tant et fa
t’agrada viatjar
t’agrada volar
Es que sempre de farra
et flipa el que hi pots trobar
aquí et pots fotre el que vulguis
que ningú et girarà el cap
Gravat al local d’assaig de la Torre Sambola de Lleida.
Enregistrament, mescla i masterització a càrrec de Roger Vergés i Jon Bingen Belategi
Els temes Ha arribat el moment, Dubtes i Destrucció han estat arranjats per Jon Bingen Belategi
Producció executiva a càrrec de Jordi Ayuso - Tres Àmfores Produccions
Disseny gràfic a càrrec de Nook Studio i “Mapaches” (Barcelona)
Fotografies de Marc Melgosa
Tots els temes són propietat de Campistraus.
AGRAÏMENTS:
Carme Sambola i família Abella – Garcia, per obrir-nos les portes de casa vostra. Jordi Ayuso per creure en nosaltres. Marc Melgosa i Manel Gabàs, perquè en certa manera seguiu sent part d’aquest grup. Jordi Mestre sènior per l’acondicionament del local. Als amics i la gent que ens ha seguit des dels inicis pel vostre suport (La Cova forever!!!). Als que no us agradem també. A totes les persones, artistes, músics i grups que ens han inspirat.
Albert: A tota la gent que m’estima, que em recolza i que creu en mi.
Marc: A la meva família, amics i enemics, companys i entorn del grup. A aquelles persones que creguin que ho mereixen, gràcies a tots perquè teniu una part de mèrit en aquesta obra.
Jordi: Marta Gil per donar-m’ho tot, al la meva família per ajudar a realitzar el meu somni i a tots els amics i músics amb els quals em mantingut llargues hores parlant de la meva monotemàtica; la música.
Rulo: Aquest disc va dedicat a la meva família per haver-me criat, al meu mentor Dudi per ensenyar-me a caminar, als meus amics per recolzar-me, i a tots els grans mestres de la bateria per haver-me inspirat.
Producció:
